1 1 v. tr. [LC] Posar (algú) sota la nostra protecció. Ell necessita que vosaltres l'empareu; si no, està perdut. Empareu-nos i ajudeu-nos. Sort que ella em va emparar en un moment tan trist. Déu t'empari! 1 2 v. intr. pron. [LC] Valer-se de la protecció d'algú o d'alguna cosa. S'empara amb ell, i ningú no gosa atacar-lo. Si plou empareu-vos amb el paraigua. 2 1 v. tr. [LC] Aguantar (una cosa que amenaça de caure). L'armari es va decantar i hauria caigut si jo no l'hagués emparat amb les mans. 2 2 v. intr. pron. [LC] Agafar-se a alguna cosa, recolzar-s'hi per no caure. Anava a caure escales avall, però em vaig poder emparar amb la barana. 3 v. tr. [DR] ant. Embargar 2. 4 v. intr. pron. [LC] Prendre possessió violentament, apoderar-se. L'enemic s'emparà del castell.
